El revelador és que la psicologia confirma que la personalitat més apta per ser un bon actor és la mateixa que la més apropiada per ser un líder eficaç. Característica central d'aquesta personalitat és l’anomenada "autoobservació" o "autorregistre", la capacitat d'alguns pocs individus per captar ràpidament el comportament –el paper o rol- precís per tenir èxit en un context concret o amb unes persones determinades; i adaptar el seu comportament a aquesta situació o grups; avaluant-se i corregint-se en el compliment d'aquest paper, sense interferències emocionals. Relaxats i segurs són sincers en els seus diferents papers. (...) Aquests individus són els millors intèrprets en les arts escèniques i, si exerceixen la política, els líders més eficaços, ja que tota acció política exigeix actuació pública. També són els millors conquistadors romàntics.
Aquest país ha tingut líders l'impacte dels quals s’entén des d'aquesta personalitat. Suárez, seductor a drets i esquerres, González, la polivalència del qual no té comparació. Suárez i González van ser com estrelles cinematogràfiques: creïbles en els seus diferents papers, mantenien la seva identitat sense cansar al votant.
(...) El cas de Pujol és apassionant: amb físic d’actor de caràcter va fer un paper, el de president, un valor. Va ser una estrella.
(...) L'haver de representar un paper, no ser un mateix quan s’exerceix el poder, és el preu psicològic a pagar pel privilegi de governar. A les personalitats allunyades de la personalitat mencionada abans els resulta gairebé insuportable.
Amb la fi de la transició i la consolidació dels partits amb nivells electorals garantits per les llistes tancades, la nostra política s'ha tornat, cada vegada més, menys representativa –políticament i teatral-.(...)
El dèficit d'actuació és, en el fons, un dèficit de lideratge, i democràtic. I si no actuen/representen els polítics ho faran els demagogs, aquells pels quals l’espectacularitat del lideratge no està al servei de la representació política i gaudi dels electors, sinó de la manipulació d'emocions.
José Luis Álvarez, El teatro de la democracia, La Vanguardia 1-03-2010.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada