La guia GNV: què és, per què i per a qui




Aquest bloc recopila parts d’articles i notícies de la premsa que han arribat a les meves mans, els quals m'han interessat personalment per aportar-me un coneixement nou de temes que m’han ajudat a comprendre el funcionament del món dels éssers humans. Es tracta, doncs, d’una selecció subjectiva de textos que aporten informació dels perquè o dels com d’un ventall de temes entre molts d’altres apareguts en la premsa. Les dades i els detalls només s’han inclòs quan s’ha cregut que ajudaven a comprendre els mecanismes, és a dir, l’objecte del treball és més els motius i les maneres de fer que els mateixos fets.

La selecció, reproducció o traducció dels textos i l’organitzar-los amb un cert criteri m’han aportat un coneixement molt més profund de com és possible que funcionin coses importants i, per tant, d’entendre moltes de les coses que passen o, al menys, de les quals s’informa a la premsa.

El treball no és, ni ha pretès ser, un tractat documentat dels temes tractats. Per aquest motiu no ha recorregut a altres fonts (llibres, informes, tesis, documentals, wikipèdia ...)  que tracten cada un del temes amb més amplitud i profunditat. Mai hauria pogut fer una cosa així.

Segur que hi ha molts temes importants publicats i que no apareixen en aquest treball. Pot ser degut a tres motius principals: menor interès que els tractats, incapacitat per comprendre’ls suficientment o conèixer-los ja prou.

Veure en perspectiva una part coherent de la informació aportada per la premsa, m’ha fet valorar el que les persones normals o del carrer podem aprendre amb la premsa que trobem a la barra de molts bars i de les biblioteques públiques. La clau és voler-ho fer i fer-ho amb una certa sistematització, segons els interessos, capacitats i temps disponible de cada persona.

El material contingut en aquest treball ha passat per la distorsió de l’extracció del seu context i de la traducció, la qual cosa té solució ja que sempre es fa referència de l’autoria, del medi i data de la seva publicació.

El medi escollit per la seva divulgació, internet, es deu a la seva idoneïtat: facilita la seva actualització, és molt barat, possibilita utilitzar-lo de molt diverses maneres, introduir “links” ...

Tot l’anterior condueix al títol de “Guia”, és a dir, té per objectiu facilitar el camí a qui vulgui endinsar-se en un entorn complex i poc conegut per conèixer alguns dels seus aspectes (coses d’interès segons l’autor de la guia, com arribar-hi), en contraposició de qui vulgui aprendre veritats d’alguns temes; per això hi ha llibres i cursos. De qualsevol realitat complexa hi ha diverses guies, temàtiques, sectorials o orientades a franges específiques de la població.

El publicat a la premsa no té garantia de certesa, i molt menys en els articles d’opinió. Per tant, el que apareix en aquest treball no té perquè ser “cert” o “verdader” i no ha estat objectiu del treball avaluar la veracitat dels textos, ni valorar les opinions. Perquè he seleccionat l’aportat precisament per aquest mitjà, i no per la novel·la, el teatre, les revistes, els llibres de text o acadèmics, o les enciclopèdies? La premsa, a més d’aportar notícies, tracta temes propers a la gent en un format fàcil de comprendre però sense relacionar-ho o fer-ne un conjunt. He pensat que començar a fer això aportaria una altra visió del món actual que al menys a mi m’interessa, i potser també a altres persones que llegeixen diaris.

Reprodueixo aquí extractes de textos relacionats amb l’enfocament d’aquest bloc.


‘Los Angeles Times’ (...) explica que aquesta no és l’època de la informació, sinó de les dades. (...)
Francesc Peiron, ¿Información o sólo datos?, La Vaguardia 13-02-2011.

Estem sotmesos a un bombardeig mediàtic que, de tanta informació rebuda, acaba desinformant-nos. Cada notícia expulsa a la següent; ens impacte de moment, però s’oblida; deixa una mica de pòsit difús, que potser emergeixi no sabem quan. El pitjor de tot això és tenir la memòria com un arxiu desordenat, on les informacions de temps diversos no es conserven perquè no estan relacionats entre si i no formen una síntesi amb sentit que expliqui en profunditat el seu significat real i verdader. Sense aquella, no hi ha coneixement racional possible, i sense aquest, tampoc podrem formar-nos idea cabdal d’una nova onada informativa.
Si sabéssim relacionar el que en la realitat social està ja relacionat, els fets, enigmes i sospites que ens narren diàriament els mitjans de comunicació ... es desvetllaria la veritable trama que els fila i, encara que aquesta no es podés provar davant dels jutges, el ciutadà sabria a que s’havia d’atènyer, podria jutjar amb coneixement de causa i actuar en conseqüència racional, i no per sentiments compulsius.
J.A. González Casanova, Las raíces de la corrupción, El País 25-06-2003.

La informació, per convertir-se en coneixement, necessita reflexió. Comparar-la i integrar-la amb el que ja sabem. No només hem de processar el llegit a nivell conscient, sinó també inconscient. (...) quan engolim dades, el cervell les processa encara que la nostra consciència romangui aliena a aquest treball.

Jenny Moix, Saturados de Información, El País Semanal 8-01-2012.


  Jo només explico [en el blog] les coses de la crisi econòmica que vaig entenent ... Per explicar-me-la, per aclarir-me jo, vaig escriure un document ... les meves fonts són els diaris, només relaciono dades i explico el que vaig entenent.

Víctor-M. Amela, entrevista a Leopoldo Abadía, Prohíbete lamentarte de la crisi y actúa, invéntate algo, La Vanguardia 15-01-2009.

Què s’espera de nosaltres, els que escrivim opinió? Que aportem el nostre punt de vista de manera eficaç, documentada, original i clara, que donem la cara quan un assumpte està a la boca de tothom...

Un article d’opinió no té per objectiu el coneixement científic de la realitat.

Francesc-Marc Álvaro, Los pantanos de la opinión, La Vanguardia 19-01-2009.


Molts dies em llevo i em dic, il·lusionada: “Avui vaig a formar-me una opinió”. I procedeixo a cercar tota la informació possible sobre un esdeveniment concret. Com que sé que no n’hi ha prou amb la lectura dels grans diaris, em poso a rastrejar els blogs de notícies, que, com es sabut, constitueixen una nova forma de periodisme a l’instant en el qual cadascun pot explicar la notícia a la seva manera. La setmana passada, per exemple, ho vaig fer amb el cas de Sakineh Ashtiani (la dona condemnada a lapidació per adulteri). (...) Després de rastrejar els grans mitjans (la qual cosa em va dur un parell d’hores), em vaig posar a rastrejar blogs i noticiaris 'on line'. Això va ser llarg. Al dia següent, vaig continuar de blog en blog, i així vaig continuar fins ben entrada la nit. Total net d’hores invertides en indagacions: vint-i-dues. Resultat: Negatiu, no vaig aconseguir arribar a cap conclusió (...).
(...) escric aquest article (...) per opinar del que succeeix quan hom tracte de formar-se una opinió. (...) ja que estic a la secció d’Opinió (...) cada matí em llevo i em dic: “Vaig a formar-me una opinió, per poder-la donar als mes estimats lectors ben acabadeta. Bonica. Redona. Amb una bona i sòlida base i fins i tot amb tots els seus accessoris.”. (...) Les meves esperances acaben frustrades (...) pels tortuosos camins de la xarxa, on m’acabo perdent, no només en sentit real, sinó figurat (...). Un cop atrapada per  l’esgotament mental, sempre acabo pensant el mateix: on hi hagi un bon i vell diari de sempre, que s’aparti la resta. No perquè aquest vell diari no cometi errors o no sigui partidista, sinó perquè la seva voluntat de professionalitat i de selecció el salva del caos. (...) Però després, torno a caure a la xarxa. (...) Perquè la blogosfera creix (i, amb ella, perles rares i formoses).
Imma Monsó, Formarse una opinión, La Vanguardia 18-12-2010.

Ser periodista em va ensenyar a detectar un problema, aïllar i eliminar la brossa, el superflu, i atacar directament la qüestió.

Berna González Harbour, entrevista a Francisco Santos, “El periodismo me enseñó a no dejarme enredar”, El País 29-01-2009.

Li confessaré que ser agent secret és divertidíssim, és un assumpte apassionant (...) més aviat s’assembla al bon periodisme: descobrir el que hi ha realment darrera les coses, ficar-se en el funcionament profund de la societat. Té a veure amb la cerca de la veritat, en el fons.
Xavi Ayén, entrevista a John Le Carré, "Los espías y los mafiosos comprenden el mundo de verdad", La Vanguardia 27-09-2010.

“Periodisme –diu Pons- és intentar entendre el món i explicar-lo en el mínim de línies possible; de línies, de paraules o d’imatges. Intentar-ho cada dia i d’una forma professional, com l’ebanista (...), sigui quin sigui l’estat d’ànim o les condicions exteriors”. (...)

Aquest mode culte i reflexiu de fer periodisme està, segons Agustí Pons, desapareixent.

Francesc de Carreras, Una lección de periodismo, La Vanguardia 12-08-2010.


Aquest bloc, és una variant de petita enciclopèdia monogràfica? No. Les enciclopèdies mostren el coneixement estructurat d’un moment. Aquest bloc intenta mostrar dinàmiques i mecanismes apareguts en alguns mitjans de comunicació, sense pretensió d’emprar termes o conceptes amb un rigor científic o acadèmic. No pretén aportar coneixement enciclopèdic sinó eines d’abast quotidià que ajudin a comprendre realitats que interactuen amb el nostre navegar per aquest món, complex i canviant. Tampoc es tracta d’un element de lectura, sinó de consulta.


A qui pot ajudar/beneficiar?

Persones que cerquen ampliar els seus coneixements i eines per navegar per la vida.
Estudiants que cerquen temes estructurats a partir d'esdeveniments i opinions publicats a la premsa.
Investigadors que cerquen esdeveniments o el tractament del seu àmbit de recerca en els periòdics.
Moviments socials que cerquen en la premsa documentació de temes relacionats amb el seu àmbit d'actuació.
Associacions i entitats que cerquen temes d'actualitat per a la formació, discussió i divulgació.
Mestres: relació de les assignatures amb el tractament de la realitat a la premsa; exemples i casos per il·lustrar les seves explicacions.
Periodistes: ressalta la seva aportació en l'anàlisi i el coneixement dels esdeveniments i de la societat, contribueix al prestigi de la premsa convencional.
Documentalistes: accés a la premsa a partir d'una estructura de la naturalesa humana i de la societat.